1. Escull – Projectes Educatius
1.1. Escull , una associació social
2. On som?
3. D'on venim?
3.2. Naixement i primeres passes
4. On anam?
4.2 Base idelògica: sostenibilitat, interculturalisme i igualtat d’oportunitats.
4.3. Una associació d'iniciativa social
5. Qui som?
6. Què feim?
6.1. Educació: allò que aprenem
6.4. Educadors formats i amb experiència
7. Com ho feim?
Els canvis socials en les darreries del segle XX han estat els més importants de la història. Junt amb aquests canvis socials s’han produït unes necessitats educatives noves i específiques. Escull és una associació creada per cobrir les necessitats d’aquesta societat moderna. Escull té forma jurídica d’associació perquè creim que és la manera més eficient d’oferir un servei i és social pel fet que vol contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a millorar una mica el benestar integral de la nostra societat.
La societat a primeries del segle XXI als Països Catalans presenta unes particularitats que no podem obviar si el que pretenem és, precisament, servir-la. Individualisme, globalització, diferències d’oportunitats, immigració, prosperitat tecnològica, insostenibilitat, riscos de conflictes culturals, crisi de valors són alguns dels termes que podrien descriure la nostra societat d’avui. Aparentment, aquests temes tant generals i extensos no poden ser modificats per una entitat que com a molt intervindrà a una petita part de la societat del nostre territori. Tot i això, Escull vol posicionar-se clarament i oferir alternatives educatives a la realitat social del moment malgrat que siguem conscients de les nostres limitades possibilitats. Així és que la lectura crítica de la nostra situació ambiental, cultural i social és la qüestió elemental a partir de la qual hem de construir el nostre projecte que realitzam amb cada una de les activitats que realitzam.
A l’educació formal se la responsabilitza del creixement intel•lectual i humà dels nostres joves i la seva saturació és evident. L’educació no-formal continua encara amb una gran dosi de voluntariat i deficiències greus en el seu procés cap a la professionalització degudes a mancances organitzatives, econòmiques i de formació dels equips educatius, l’origen del qual trobam moltes vegades en la manca de suport institucional.
Escull es situa clarament dins l ’àmbit de l’educació no formal i es proposa generar activitats d’educació de qualitat.
Escull va néixer a Palma de Mallorca amb la intenció d’oferir acitivitats educativies a la ciutat. Durant els dos primers anys d’existència el seu àmbit d’actuació va créixer al llarg i ample de l’illa de Mallorca i esporàdicament a la resta de les Balears. Dins el tercer any d’existència va créixer fins a crear una nova seu a Girona. Actualment, per tant, el seu àmbit principal és Mallorca i les comarques gironines, tot i que té la intenció de extendre’s pels Països Catalans. Escull no descarta realitzar activitats, per exemple d’intercanvis juvenils, que vinculin altres països. En un futur molt llunyà, el nostre àmbit geogràfic podria superar el que acabam d’exposar.
Index de contingutsEls nostres orígens històrics els hem de situar en els moviments de renovació pedagògica que, al llarg del segle XIX i arran del creixement espectacular de les ciutats es va creure necessari organitzar activitats d’educació no formal en un ambient més natural. Des d’ençà l’educació no formal ha estat en mans del voluntariat i no és fins a finals del segle XX que comença a professionalitzar-se. Aquest procés que encara no ha acabat i que potser no acabi mai fa que, avui en dia, convisquin els dos models. El model del voluntariat dominat des de fa dècades per l’Església en el nostre territori, ha destacat per la bona voluntat i el convenciment dels qui deixaven hores en aquesta digna tasca. Els pocs anys de professionalitat han donat, massa vegades, poca qualitat amb massa visió lucrativa i ha abandonat tot sovint la raó per la qual, en teoria, havia nascut: ajudar a créixer a les persones.
El futur de l'educació en el lleure de qualitat és sens dubte la fusió de les virtuts del voluntariat i de la professionalitat. Escull proposa una fórmula: educar conscientment de la importància que té influir en l'interior de les persones i fer-ho a partir d'uns valors molt concrets i públics. Parlam, per tant, de qualitat educativa i transparència, treballant amb la il•lusió d'un voluntari que estima la seva tasca. Igualment, oferim professionalitat, exigint coneixiements, titulació i responsabilitat als educadors i equips pedagògics i oferint les eines per una formació permanent dels nostres professionals.
Escull només existirà en aquest format de qualitat, aquest és el nostre compromís amb la societat.
Escull – Projectes Educatius va néixer l’octubre de 2001 amb la intenció de donar un nou impuls a l’Educació en el Lleure des de l’experiència en el sector i la capacitat professional per a fer-ho. En el primer any de vida es varen realitzar només dues activitats extraescolars, alguna activitat puntual, unes colònies d’hivern i cap activitat durant l’estiu.
El segon any, el creixement va ser considerable. Se varen fer ja sis extraescolars, tres setmanes culturals, un bon grapat d’activitats puntuals i el seguiment dels campaments del Govern durant l’estiu. Se varen començar nous camps com l’educació d’adults i es va començar a fer evident que calia crear una estructura organitzativa més elaborada i professional.
El tercer any ja varen ser 25 les activitats extraescolars i la resta d’activitats varen créixer també exponencialment. La complexa situació va fer necessari crear un equip organitzat i una oficina mínimament decent. També va ser l’any de l’obertura d’una nova seu a Girona i el primer estiu amb activitats de tot tipus. Va ser en aquest tercer any, també que va néixer també Es Rebost – Menjadors i Guarderies.
Des de principis de 2003 i amb la fi de fer més efectiva la nostra feina, Escull està estructurat a través de quatre àrees: coordinadora, tècnica, educativa i comercial. Cada àrea té un coordinador/a que la dinamitza. L’Àrea Tècnica es responsabilitza de tota la part burocràtica i la relació de l’entitat amb l’administració. L’Àrea Educativa té la funció de coordinar totes les activitats i personal educatius. L’Àrea Comercial s’encarrega de promoure l’entitat a l’exterior. L’Àrea de Coordinació té la funció de coordinar les relacions entre les diferents àrees, crear cohesió entre la gent que forma l’entitat i vetllar per l’actualització dels diferents documents interns.
Index de contingutsL’objectiu darrer de totes les nostres accions és, evidentment, ajudar a satisfer, en la mesura que puguem, les necessitats educatives de la població del nostre àmbit geogràfic.
Educar és ajudar a créixer humanament. Per a participar en aquest procés tan íntim i decisiu d’una persona hem de tenir clar per quina raó hem decidit triar aquest camí i ser coherent amb els nostres objectius.
El món que volem és sostenible ecològicament, intercultural i socialment just. És evident que aquests només són tres valors i que, per sort, una persona és un mosaic de molts més. No obstant, la consistència d’aquests tres valors és tanta que d’ells se’n poden desprendre tants d’altres que fa que siguin els tres pilars fonamentals de la nostra entitat.
Entenem per sostenibilitat ecològica com a prendre consciència que som part de la Terra i que, per tant, el que a ella li passi ens estarà passant a nosaltres ja que és aquest el nostre medi i no cap altre.
Per interculturalisme entenem el diàleg respectuós entre les cultures, potenciant el coneixement i estima cap a la cultura pròpia i cap a aquelles que no ho són. Acceptam la unitat de la llengua catalana a la vegada que potenciam la seva riquesa dialectal.
Per justícia social entenem:
-La màxima igualtat d’oportunitats possible, tenint en compte que partim de la diversitat entre persones i col•lectius.
-Democràcia participativa: aprofundir en els sistemes democràticcs tot promovent la participació de tanta gent com sigui possible en cadascun dels òrgans de gestió d’una societat.
-Sentit crític: entenem com a tal la capacitat de seleccionar, contrastar, interioritzar i reflexionar sobre tota la informació que ens arriba.
Amb tot, Escull és una associació. És un projecte ideat i implementat per joves que amb la intenció que les seves iniciatives reeixissin s’han instal•lat al mercat. Per aquesta raó, Escull utilitza els mètodes habituals de venda, publicitat, sistemes d’organització i economia que qualsevol associació usa. No obstant i en coherència amb els nostres valors, en el nostre Reglament de Règim Intern s’ideen diversos mètodes per potenciar la participació de les persones que habitualment fan feina en el nostre projecte.
Igualment, és primordial per Escull el benestar de totes les persones que hi treballen i per això vetlla per la contractació i alta a la seguretat del personal que fa feina regularment a l’associació. Escull treballa per tal que la feina dels educadors en el lleure augmenti en dignitat social. Igualment ofereix preus justos i sous dignes als treballadors.
Index de contingutsEscull predica amb l’exemple. Per això, tots aquells valors que defineixen la societat que volem també defineixen la nostra entitat. El respecte entre les persones, la participació en la presa de decisions, l’ús de material ecològic i tots els valors que es poden desprendre dels nostres pilars bàsics són els que dirigeixen la nostra activitat professional.
L’equip d’Escull el formen coordinadors/es i educadors/es. Cadascú amb la seva funció, però tots com a companys de feina, procuren cada dia que els objectius de l’entitat s’acompleixin.
Index de contingutsUn dels molts intents de classificar quines són les grans àrees de l’educació i d’agrupar els diferents tipus d’aprenentatges diu que educar és aprendre valors, habilitats i coneixements.
Segons aquesta teoria que nosaltres –com molts altres- acceptam com a vàlida, el fet educatiu no es dóna si alguna d’aquestes tres àrees queda orfe o coixa.
D’entrada un valor és una cosa que apreciam, que “valoram”, la qual admiram, respectam i intentam mantenir. Els valors poden ser materials o abstractes. Els valors que hem de tenir en compte en les nostres activitats són aquests darrers. Són aquelles qüestions ideològiques, humanes, mentals que ens fan actuar d’una manera i no d’una altra. Són aquelles guies, fites que ens fan anar cap a una direcció i envers uns objectius. A l’hora d’educar, els valors sovint es transmeten de forma implícita. Però segons la població que intervenim ens podem trobar que moltes vegades haguem de tractar els valors explícitament. D’aquestes dues maneres de treballar-ho se’n diu currículum explícit i currículum ocult i totes dues metodologies són vàlides. Tot i això és important tenir clar quina estam utilitzant i quines són les raons que ens empenyen a fer-ho.
Els valors que hem de transmetre en les activitats d’Escull són els que trobam al Projecte d’Entitat i que són els que guien el nostre funcionament intern i les línies pedagògiques en les activitats.
Tenir habilitat és saber fer una cosa. Quan deim que un educador a d’ajudar a adquirir certes habilitats vol dir que ha de provocar l’aprenentatge d’una o diverses tasques. Pot ser des d’aprendre a escriure com a jugar a cert joc o a adquirir certs hàbits. Tots aquests temes entrarien dins l’àrea d’habilitats.
L’àrea de coneixements sembla reservada exclusivament a l’educació formal. Sembla, d’alguna manera, que a nosaltres no ens toqui. És cert que l’educació no-formal es dedica més especialment a qüestions més relacionades precisament als valors i les habilitats. Però pot ser que la nostra activitat tengui continguts importants i essencials. Per això, els coneixements poden tenir poca o molta importància dins la nostra activitat, però segur que en major o menor mesura hi seran presents, de manera que els hem de tenir en compte.
Escull-Projectes Educatius ofereix activitats d'educació no-formal.
L'educació formal és, per entendre’ns, una classe estàndard, en la qual un professor dóna uns coneixements a uns alumnes que seuen ordenats i prenen apunts o segueixen un llibre. El grau d’autoritat és molt gran sobretot perquè la ràtio també és molt alta.
L'educació informal és un estil d’educació espontània, pot tenir intenció però no programació i estructuració. És educació informal un pare o mare ensenyant a anar amb bicicleta o algú que ensenya a un amic a fer “tocs” amb una pilota.
L'educació no-formal és tota aquella activitat educativa intencionada i degudament programada i estructurada però que no conté la forma i rigidesa d’una classe estàndard. És educació no formal una visita guiada a un museu, una descoberta de l’entorn vegetal d’un parc natura en forma de visita guiada, unes colònies, un taller en una presó o una activitat extraescolar.
L’educació no-formal abarca tants d’àmbits que és molt difícil catalogar els diferents tipus d’activitats. Però una de les categories que han pres força és “l’educació en el lleure” també dita educació en el temps lliure o intervenció sobre l’oci. Aquesta categoria engloba totes les activitats que es realitzen en un moment en què, per a l’al•lot, és temps lliure. La gran majoria de les activitats que feim entren dins aquest tipus. Per tant és important que sapiguem de què se tracta. Si l’activitat que realitzam durant el lleure és excessivament avorrida o d’escoltar molt i parlar i actuar poc estam traint l’essència d’aquesta activitat.
Hi ha moltes maneres de definir l’educació en el lleure però la manera sintètica és aquella que diu que seran activitats d’educació en el lleure totes aquelles activitats educatives intencionades i programades que es donin en l’àmbit de l’oci o temps lliure i que tenguin com a pilars elementals l’educació, l’atenció i la diversió. Quan feim una activitat per Escull, doncs, hem de tenir aquests tres elements presents sempre, tenint en compte que l’ordre de prioritats sempre és primer assegurar l’atenció, després la diversió i a continuació l’educació.
Atenció:Com hem vist, doncs, l’atenció és un dels tres pilars bàsics del tipus d’activitats que més feim a Escull. Atenció significa que l’educador ha de ser també algú que vetlli també per la salut dels seus participants durant l’activitat. Quan parlam de salut consideram la definició més general i actual donada per l’OMS que diu que salut és benestar físic, psicològic i social. Per aquesta raó una activitat no té la qualitat desitjada si algú està marginat del grup, estressat per l’activitat o si s’ha fet mal a una cama. La millor manera de controlar aquest aspecte és sens dubte la prevenció. Pel que fa a la salut física és evident que durant les nostres activitats tots els al•lots han d’estar contínuament vigilats visualment. En casos excepcionals –com per anar al bany o cercar algun material- podem perdre de vista aquest participant, però només ha de ser per uns breus moments. Si tarda molt es pot sortir uns segons i controlar que tot es desenvolupi amb seguretat. Per tant és millor tenir tots els espais on ens hem de desplaçar molt a prop –el bany, la sala de material...-. També a nivell de prevenció és important conèixer bé l’espai on realitzam l’activitat i controlar temes com finestres, baranes o sostres insegurs. També és important conèixer on és la farmaciola més propera i tenir nocions bàsiques de primers auxilis. En cas de no disposar de farmaciola Escull en facilitarà una. Normalment les nostres activitats no són responsabilitat única nostra sinó que solen tenir un responsable per casos d’aquest estil. De fet la llei obliga a que hi sigui i diu concretament que en casos d’aquests s’ha de negociar amb aquesta persona la manera de solucionar el problema, per exemple, anant l’educador al PAC i quedant-se el responsable o viceversa.
Estarem actuant contra la salut psicològica d’un al•lot/a quan de manera voluntària o involuntària estiguem efectuant una pressió psicològica excessiva sobre un participant. Esteim parlant d’un càstig excessivament dur o llarg, obligar a realitzar una activitat que no agrada gens durant molta estona, etc.
La qüestió de la salut social fa referència al benestar en el grup. Quan una part del grup acapara tota l’atenció i protagonisme, lidera exageradament la dinàmica del grup i no es respecten la igualtat d’oportunitats i d’iniciativa és evident que hi ha una part del grup que està patint una situació socialment insalubre. Però es poden donar casos més relacionats amb marginació d’una persona o d’un grup reduït o discriminació per estatus, pertinença a certa cultura o origen. La resolució d’aquests casos serà molt més complexa i llarga però s’ha d’afrontar amb fermesa i molta mà esquerra i informant-se i formant-se o demanant ajuda als nostres professionals.
En l’educació no formal i especialment en l’educació en el lleure la diversió és un requisit. Hem dit que per aconseguir el funcionament correcta d’una activitat hem d’aconseguir, entre altres coses, que els al•lots s’ho passin bé. No podem oblidar que l’educació no formal es dona en un espai de temps lliure i que en el moment que els al•lots tenguin la sensació que li esteim convertint el seu oci en obligacions perdran motivació, il•lusió i en conseqüència se’n ressentirà la qualitat de l’activitat. Igualment, però, hem dit que hem de donar atenció i diversió. Desgraciadament moltes vegades és difícil aquest equilibri. Sovint la diversió és poc educativa o arriscada, aquí es notarà la nostra capacitat per mantenir un equilibri. Hem de recordar que, en l’ordre de prioritats, la diversió és després de l’atenció.
Realitzam cursos de formació per a adults i concretament per a educadors. Els cursos de capacitació intercultural són la nostra especialitat. També feim activitats per a pares on es tracten de forma pràctica i participativa temes que puguin ser del seu interès.
Realitzam tallers de temes tranversals més relacionats amb valors que amb coneixements. Ho feim a dins l’escola i en horari lectiu i poden ser de l’estil de tallers de medi, de solidaritat, de diversitat...
Feim projectes per dinamitzar barris, col•lectius o espais que tenen necessitats socials especials amb la finalitat de disminuir l’exclusió social.
En el menjador es treballen:
Les relacions socials entre els iguals, l’adquisició d’hàbits de comportament social i la vivència de valors educatius. El descans i esplai també hi tenen cabuda.
Les guarderies temàtiques creen una ambientació entorn d’un tema com rondalles, reciclatge, titelles... amb propostes d’activitats per part dels educadors.
Les guarderies per racons proposen diferents racons amb activitats que permetin respectar els interessos i maneres de fer de tots els participats. Els racons principals són el de lectura, plàstica i jocs. L’educador es qui dinamitza tan els espais, renovant material i propostes, com el grup d’infants.
Els patis són un espai on també es pot donar la Coeducació, Cooepració, Tolerància, Respecte, Joc lliure, Relació entre iguals.
Els educadors dinamitzen aquest temps d’esbarjo amb propostes i activitats que responguin als interessos dels nins i nines.
Aquest servei tracta de donar suport, atenció, gresca, col•laboració i qualitat a activitats i sortides organitzades per els centres i que necessiten monitors de suport.
Totes les activitats que realitzam s’edifiquen a partir d’un anàlisi de necessitats real. Això vol dir que és impossible que hi hagi dos projectes iguals ja que no existeixen dues situacions iguals. Malgrat tot, existeixen un seguit de recursos elaborats que serveixen d’eines per a tothom que hagi de realitzar un projecte per Escull.
Index de contingutsEscull el formen les persones, per això és imprescindible seleccionar el personal a partir de la seva qualitat, però a la vegada la seva formació és una responsabilitat nostra. El títol d’Educador en el Lleure és imprescindible per a desenvolupar la tasca d’educador amb nosaltres. Però sovint els nostres educadors són estudiants o titulats en carreres de Ciències de l’Educació.
Index de contingutsUna de les coses que diferencien i identifiquen Escull és la manera de fer, la metodologia, el com. Per això, dins la dificultat, a continuació intentam plasmar aquesta manera de fer nostra que és i ha de ser la manera de fer de tothom que s’incorpora al nostre equip per a tirar endavant aquesta tasca tan noble anomenada educar.
Escull promou la democràcia participativa com a sistema de funcionament en cadascun dels òrgans interns. Però a més creu amb aquest valor i per tant el promou per tal que sigui utilitzat pels educadors en les seves activitats i transmès als participants.
La violència és un fet. Existeix malgrat que la major part de la societat expressa la seva voluntat perquè desaparegui. La violència que podem presenciar sense tenir cap dubte que es tracta de violència és, en realitat, el que els teòrics de la pau anomenen violència directa. Estam parlant d’una agressió física o psicològica, un assassinat, una guerra, etc.
Però, realment, existeix una violència que d’alguna manera resta més oculta, més dissimulada. És el que s’anomena violència estructural o cultural. Aquests tipus de violència té dues característiques essencials, la primera és que, com hem dit, és més difícil de detectar que la violència directa. El segon és que, degut a que es tracta d’una violència de fons, intrínseca a cultures i sistemes, és molt difícil d’eliminar, ja que no n’hi ha prou amb lleiso autoritats sinó que és imprescindible l’ús de l’educació com a eina elemental per a erradicar-la. En aquesta línia la Constitució de l’UNESCO declara “que degut a que les guerres neixen en la ment dels homes, és en la ment dels homes on s’han d’erigir els baluards de la pau”.
Els dos tipus de violència estan, però, totalment en contacte i es pot considerar que hi ha un transvassament de violència entre una i l’altra. És per això que cal crear sistemes per erradicar els dos tipus. Per erradicar la violència directa, com a entitat educativa només podem evitar que a les nostres activitats no es produeixi i eliminar-la de forma també directa, com a autoritat. Pel que fa a la resta només podem fer que mostrar un nou model de fer les coses, de solucionar els problemes i conflictes, de funcionar, la manera pacífica.
Escull entén com a violència tota aquella actitud que de manera activa o passiva, amb voluntat o sense, frustra total o parcialment el desenvolupament integral de qualsevol persona.
Per eliminar del nostre món la violència cultural o estructural només tenim un mètode, mostrar que es pot viure plenament en pau. Però a vegades, nosaltres mateixos som víctimes de la violència directa dels nostres participants o la presenciam entre ells i detectam que s’ha transvassat de models familiars o culturals. En aquests casos no podem fer més que continuar mostrant els models pacífics i explicar-los tant com poguem. Moltes vegades semblarà estar picant pedra però és la nostra obligació, tot i que rebem com a resposta l’odi, continuar donant amor.
L’amor, aquesta paraula tan dura que a vegades costa de dir, d’acceptar, de definir i de practicar, ha de ser la nostra manera de fer habitual. I hem d’estimar a tots els nostres participants, és la nostra obligació i per tant evitar preferències i privilegis per a una part dels nostres participants.
Ja hem dit que la nostra cultura té un pes important dins el nostre ideari. És per això que qualsevol persona que formi part del nostre equip, sempre que es comuniqui en nom d’Escull ho ha de fer en català sempre que el fet no dificulti la comunicació. Si l’interlocutor ens informa de la seva dificultat per entendre la nostra llengua canviarem d’idioma i farem el possible per a que la nostra comunicació sigui efectiva. Igualment en les activitats practicarem una política d’immersió lingüística.
Gestionar i organitzar és difícil. Calen talents, dedicació, coneixemenents, etc. Però per a que qualsevol cosa arribi allà on ha d’arribar és imprescindible la implicació de tothom que en fa part. És per aquesta raó que el compromís i la responsabilitat de totes les persones que en un moment donat formen part d’Escull és quelcom imprescindible.
Per compromís entenem que qualsevol persona és lliure de decidir allò que vol fer, però que un cop presa la decisió de tirar endavant una tasca és la seva obligació que es faci tal com s’ha programat.
Per responsabilitat entenem que cadascú és propietari dels processos que li han estat assignats al seu càrrec i que no pot deixar-los desatesos.
Quan som seleccionats per fer feina amb la nostra entitat significa que estam professionalment capacitats per a dur-la a terme. Però la nostra capacitat no ho és tot. Necessitam posar-la en pràctica també de forma professional. Ser professional significa fer allò que toca, quan toca i no fer allò que vulguem quan vulguem.
Escull creu que totes les persones es mereixen el mateix respecte i tracte. És per aquesta raó que, tot i que cadascú té assignades unes tasques i unes responsabilitats específiques, això no influeix en absolut en el tracte de respecte, tolerància i cordialitat que ha de regnar entre les persones que fan feina per l’entitat siguin quines siguin les responsabilitats que han assumit.
El respecte en el tracte entre les persones és imprescindible per al funcionament de l’entitat. Ho és en totes les direccions que es produeixi. Han de tenir respecte els coordinadors i educadors entre ells però també amb els participants, els pares i amb tothom amb qui es relacionin en nom d’Escull – Projectes Educaius.
Una de les coses que hem de tenir clares és que la resta d’educadors que influeixen en els al•lots amb els quals també treballam nosaltres no són contrincants ni cap competència per la nostra tasca sinó persones que intenten fer el millor per a ells com nosaltres. Per tant, hem d’intentar sempre que sigui possible coordinar-nos i entendre’ns amb pares, mestres i educadors de qualsevol mena. Per tant, la participació i col•laboració entre els diferents agents educatius és essencial.
És evident que tot allò que hem dit fins ara sobre metodologia ha de ser aplicat per totes les persones que fan feina per Escull. Però els coordinadors tenen, a més, una sèrie de trets metodològics que han de tenir en compte a l’hora de fer la seva feina.
Que un grup, un equip de treball, faci feina de forma cohesionada beneficia als que en fan part però a més millora la qualitat de la feina feta. Tot allò que fa un coordinador d’Escull ha d’estar impregnada d’aquesta vocació cohesionadora.
Els educadors tenen poc a dir sobre les condicions del seu lloc de treball. A Escull no volem que això recaigui en perjudici de la qualitat del seu lloc de treball. És per això que, qui té poder de decisió, que són els coordinadors, siguin qui tenguin la responsabilitat de vetllar pel seu benestar professional i personal. Per això, un coordinador ha de ser, també, un amic.
Els coordinadors, junt amb els educadors, són els que transmeten la imatge pública d’Escull – Projectes eduactius. És per aquesta ha de vetllar perquè el seu comportament en presència d’educadors/es o gent externa a l’entitat ha de ser de màxim respecte i cordialitat tant amb el tracte entre ells com amb la resta.
Escull és una entitat que vincula diferents professionals i que funciona gràcies a un equip interdisciplinar. Però la peça més pública de l’engranatge són els educadors. Els educadors donen la imatge de l’entitat cada dia que fan feina. Però a més, i el que és més important, són els que implementen tot allò que fa temps que es cou a la cuina d’Escull. És per això que els educadors han de saber perquè estan a l’entitat i amb quina finalitat. Però, a més, han de saber com s’ha de desenvolupar la tasca d’educar segons el nostre ideari, això ho defineix la metodologia que a continuació desenvolupam.
Educar significa moltes coses. En molts casos, inclús prohibir i reprimir, encara que ens costi, es podria classificar tècnicament com a educació. És per això que és bo especificar que el nostre estil d’educar és essencialment constructiu. Educar constructivament significa que quan no toleram certa conducta és perquè en potenciam una altra que consideram millor per al participant. Sempre fa falta una alternativa i una explicació del fet.
L’educador és i ha de ser una autoritat. Una autoritat significa que quan els participants estan al nostre càrrec nosaltres som responsables de la seva atenció. Això vol dir que els participants no poden estar en cap cas desatesos i que per tant hem de tenir un control visual sempre que sigui possible. També hem de tenir clar què és perillós i què no, per permetre de fer només allò que no els hi pugui produir un dany. Però a més l’educador és el responsable que l’activitat surti bé i que s’acompleixin els objectius plantejats. Per tenir aquest control el millor és explicar i convèncer el participant d’allò que nosaltres creim i fer-lo partícep en la mesura de les seves possibilitats de la programació de l’activitat. Però si aquest mètode no funciona no podem permetre que el/s participants facin el que vulguin. Per això, si no compleixen el que ha dit l’educador podem utilitzar altres mètodes com no deixar continuar gaudint de l’activitat al participant, cridar una autoritat de l’escola perquè se l’endugui durant una estona o parlar amb els seus pares sobre el seu comportament. El reforç negatiu, entès com a separar el participant del grup o deixar-lo sense gaudir d’alguna activitat és un mètode que es pot utilitzar com a cas extrem. No obstant, ha de ser aplicat de forma correcta, això és, anant sempre acompanyat d’una explicació de perquè hem fet això i de quina és la manera perquè no torni a succeir una situació així. Per a la persona que creix humanament és important descobrir límits. De fet, és tan mal educat aquell que ho té tot prohibit com aquell que ho té tot permès. Darrerament, a més, la balança es transvassa del primer tipus al segon de manera que els casos de consentiment acaben sent més freqüents que els de desatesos.
Malgrat tot, el reforç positiu sol ser un mètode preventiu més efectiu. Sobretot funciona amb participants que veim d’entrada que poden tenir un comportament conflictiu o desestructurar el grup. Moltes vegades aquest comportament ve donat per una mancança en la seva atenció o afecte familiar. Per això, fer-los-hi un poc de cas i felicitar-los per una conducta correcta pot fer que el tenguem al nostre costat més que contra nosaltres.
La coherència és un valor essencial per a totes les circumstàncies de la vida. Però per a l’educador és una peça clau. El participant no pot entendre que ha de fer allò que a l’educador li vengui bé a cada moment. Ha d’entendre que les coses tenen un perquè, una raó. Per això la coherència no només s’ha de donar en l’educador sinó també en l’equip en els casos que desenvolupin l’activitat més d’una persona. La coherència, però, no significa que els educadors no puguin discrepar o qüestionar decisions. De fet, l’esperit crític és un valor molt positiu. Però sempre que es creï un diàleg ha de ser a partir de l’argumentació i el respecte i s’ha d’arribar a un acord sense necessitat que ningú s’imposi a ningú.
Compartir és també un valor molt recomenable. Però massa sovint les diverses persones que fan feina per una mateixa entitat no exerciten aquest mètode i solen fer la seva feina de forma massa individual. A Escull creim que és essencial que els diversos educadors que fan activitats similars o al mateix centre comparteixin recursos, coneixements, experiències, habilitats... Però també poden compartir coordinadors amb educadors, hem de recordar que al final tots som companys que treballam per uns mateixos objectius.
Els despatxos, material informàtic i d’altre d’Escull estan a la vostra disposició.
Sovint l’educador queda al marge de la negociació prèvia a la realització d’una activitat i massa vegades se li demana explicacions o es veu involucrat en conflictes que, de fet, no li pertanyen. En aquests casos hem de tenir un tracte molt respectuós amb ells i provar de solucionar allò que està a les nostres mans. No obstant si veim que clarament se’ns escapa, que són qüestions que no coneixem, senzillament hem de fer que hi intervengui el nostre coordinador.
Des d’Escull volem oferir qualitat. I en el món de l’educació social només planificant podem aconseguir la qualitat. La planificació ens permet adequar els projectes a les necessitats de les persones, preveure la majoria de problemes que puguin sorgir, avançar-nos als imprevists, i oferir una activitat atractiva, ben feta i, en definitiva, rodona.
Com es tradueix això en la feina dels educadors? Entregar programacions trimestrals, per exemple, provoca que faceu feina amb més tranquil•litat i per aquesta raó us les feim presentar. Igualment també demanam un seguit de documents que s’especifiquen més endavant que tenen l’única finalitat de millorar la qualitat de treball d’educadors i coordinadors que actualment feim feina o pels que a continuació vendran. Però aquestes demandes no es fan sense donar, a la vegada, ajuda, recursos i tot el que sigui necessari per elaborar-los. Per això està a la vostra disposició la biblioteca, de la qual podeu agafar llibres en préstec o venir a consultar-los –i la qual hem d’ampliar entre tots-, els ordinadors, les sales de reunions i el material pedagògic que us faci falta. Igualment teniu a la vostra disposició tot l’equip coordinador, cadascú des de la seva especialitat, per consultar, demanar o senzillament comentar qualsevol qüestió.
La nostra feina perd valor si no l’analitzam. Hem d’avaluar allò que feim per canviar-ho o per saber, simplement, que ho esteim fent bé.
La nostra tasca com educadors consisteix a fer una memòria trimestral i l’avaluació final de l’activitat. El coordinador d’extraescolars ens assessorarà en aquest procés. La nostra recomanació és que faceu un diari de camp que us faciliti la feina a l’hora d’avaluar.
L’avaluació senzillament ha de ser un comentari damunt el projecte. Ha de dir si s’han acomplert els objectius, si les activitats han anat com estaven previstes, propostes de millora per a una propera edició de l’activitat...